Amb motiu de la celebració del Premi Sambori, els alumnes de 2n cicle han participat escrivint un conte amb il·lustracions. Tots els contes dels xiquets eren molt bonics, però... només se'n pot triar un per classe! Ací podeu llegir tant el conte de la classe de 3er "Qui de casa se'n va, a casa torna" i el conte de la classe de 4rt "Els fills del rei".
A que vos agraden els dos?
_________________________________________________________________________________
Qui de casa se'n va, a casa torna.
Fa uns quants anys, en un poble molt menut vivia un xiquet anomenat Saoret. Era un nen feliç, a qui li agradava molt jugar i no gens treballar. Els seus pares l’havien fet un malcriat: sempre li donaven tot allò que ell volia encara que no s’ho guanyara.
A l’escola no feia res, i clar, ho suspenia tot. Havia repetit 2n de primària.
En casa sols sentia:
- Estudia, així no arribaràs a res!
- Quan sigues major de què viuràs si no tens estudis?
Saoret estava avorrit d’escoltar-los, ja no suportava més sermons.
Un bon dia, decidí pegar a fugir lluny, ben lluny d’allí. Agafà tots els diners de la seua vidriola, la seua roba i se n’anà cap a la ciutat en busca d’una vida nova i millor.
Va deixar una noteta damunt del seu llit:
-Rosa, no. Deixa’l que no arribarà molt lluny i de segur que d’açò alguna cosa aprendrà.
Saoret caminant i caminant va arribar al poble del costat; agafà l’autobús i en un tres i no res arribà a la ciutat.
- Que bé m’ho passaré ací!- pensava.
El primer dia va ser genial, mirant aparadors, comprant-se coses... però quan va arribar la nit....Tenia por. Va buscar un hostal i no li donaven habitació, era massa menut. Tots li demanaven el carnet i ell no en tenia.
- Estic cansat i no sé on dormir!
- Per què te n’has anat de casa?
- Perquè estic cansat de sentir als meus pares tot el dia dient-me estudia, estudia...
- És que a la teua edat deus de fer-ho, perquè ho necessites per al dia de demà ser algú. Però...acompanya’m...
De sobte Saoret es trobà en mig d’un poble fantàstic on tots els xiquets estudiaven molt i sabien de tot. Allí tots tenien curiositat per saber coses i quan les sabien es sentien tan feliços...
Aprenien de tot i els pares n’estaven molt contents.
Al cap d’un moment estava en un altre poble on tots els xiquets estaven jugant tot el dia. Els pares n’estaven molt enfadats i a les seues cases sols es sentien xillits.
- Quin poble t’ha agradat més?
- El primer, allí tots eren més feliços i cada dia aprenien coses noves i interessants.
- Puix aleshores ja saps que hauràs de fer no?
- Si, crec que sí.
El xiquet va tornar a casa i els seus pares el van rebre amb molta alegria.
A partir d’aquell moment un nou Saoret va nàixer, ja no calia enfadar-se amb ell per a que estudiara i ho aprovara tot.
Ah! I el més important de tot: gaudia aprenent coses noves cada dia.
I conte contat, ja s’ha acabat.
____________________________________________________________________
"Els fills del rei"
Fa molts anys, en un país llunyà hi havia un castell preciós envoltat d’altes muralles on vivia el rei Ferran amb la seua dona, la reina Maria. Era un rei estimat i generós, respectat pels seus súbdits, però no era feliç perquè no tenia fills. La reina Maria va anar al bosc a buscar a la bruixa Felisa per a que li donara una poció màgica per tal de poder tindre descendència.
Va passar el temps i un dia la reina i el rei van tindre dos fills bessons. A un li posaren de nom Felip i a l’altre Artús. Eren dos xiquets adorables però molt diferents. L’un era ros, prim, alt i era molt bondadós, l’altre era moreno, gros, baixet i desde xicotet li agradava molt fer maldats.
El problema que tingueren aleshores els reis, fou que els dos fills no podien regnar després de son pare. Per tant el rei Ferran amb molta tristesa perquè els estimava als dos, va decidir abandonar el que havia nascut en segon lloc al bosc. Però la reina Maria sense dir-li res, li va manar a la seua criada de més confiança que el deixara a casa de la bruixa Felisa que ja l’havia ajudada abans, perquè el criara com si fos el seu vertader fill. Allí va créixer, convertint-se en un bon xic.
Passaren els anys i quan la bruixa era ja molt velleta i estava a punt de morir-se, li va contar tota la veritat a Felip. Llavors, després de la seua mort, ell va tornar al palau per conèixer als seus pares.
En arribar, la reina Maria es va adonar de seguida que era el seu fill. Li va contar que son pare el rei Ferran s’havia mort i que ara era el rei el seu germà Artús. Però que estava molt trista perquè aquest era un rei malvat que maltractava a tots i els que no l’obeïen els tancava en masmorres sense menjar ni beure. Tenia a tot el poble atemorit.
Per això la reina i Felip decidiren raptar-lo i tancar-lo a la torre més alta i més allunyada del castell i així ensenyar-li una bona lliçó.
Felip va ser nomenat rei i com que era molt bondadós, intentava fer el millor pel seu poble que va conèixer una època de riquesa i de pau que mai no havien tingut.
Passà el temps i el dia de la festa del regne, es celebrà un ball al que convidaren a tot el poble i també als reis, prínceps i princeses dels regnes del voltant.
Eixa nit, Felip va conèixer a la princesa més guapa de totes, la princesa Alma, que era tan bondadosa com ell.
Decidiren casar-se però va sorgir un problema. Alma no tenia germans i havia de regnar al seu país, no es podia quedar ací amb Felip. La reina Maria que anava tots els dies a visitar el seu fill Artús i sabia que aquest estava arrepentit del que havia fet en altres temps, va trobar la solució.
Felip i Alma celebraren una gran boda amb molts convidats, però el convidat més important va ser Artús que des d’eixe dia seria el nou rei. Un rei bondadós i volgut pel seu poble perquè ja havia après la lliçó.
Felip i Alma partiren al regne d’aquesta on foren uns bons reis, foren molt feliços i tingueren molts fills.
Fa molts anys, en un país llunyà hi havia un castell preciós envoltat d’altes muralles on vivia el rei Ferran amb la seua dona, la reina Maria. Era un rei estimat i generós, respectat pels seus súbdits, però no era feliç perquè no tenia fills. La reina Maria va anar al bosc a buscar a la bruixa Felisa per a que li donara una poció màgica per tal de poder tindre descendència.
Va passar el temps i un dia la reina i el rei van tindre dos fills bessons. A un li posaren de nom Felip i a l’altre Artús. Eren dos xiquets adorables però molt diferents. L’un era ros, prim, alt i era molt bondadós, l’altre era moreno, gros, baixet i desde xicotet li agradava molt fer maldats.
Passaren els anys i quan la bruixa era ja molt velleta i estava a punt de morir-se, li va contar tota la veritat a Felip. Llavors, després de la seua mort, ell va tornar al palau per conèixer als seus pares.
Per això la reina i Felip decidiren raptar-lo i tancar-lo a la torre més alta i més allunyada del castell i així ensenyar-li una bona lliçó.
Felip va ser nomenat rei i com que era molt bondadós, intentava fer el millor pel seu poble que va conèixer una època de riquesa i de pau que mai no havien tingut.
Passà el temps i el dia de la festa del regne, es celebrà un ball al que convidaren a tot el poble i també als reis, prínceps i princeses dels regnes del voltant.
Decidiren casar-se però va sorgir un problema. Alma no tenia germans i havia de regnar al seu país, no es podia quedar ací amb Felip. La reina Maria que anava tots els dies a visitar el seu fill Artús i sabia que aquest estava arrepentit del que havia fet en altres temps, va trobar la solució.
Felip i Alma celebraren una gran boda amb molts convidats, però el convidat més important va ser Artús que des d’eixe dia seria el nou rei. Un rei bondadós i volgut pel seu poble perquè ja havia après la lliçó.
I conte contat, conte acabat, ja em diràs si t’ha agradat.
________________________________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada